Història
El zel per la Terra: com i per què
El Terrazel va néixer l’any 1990 d’una veu col·lectiva que reclamava més vida i protagonisme per al jovent de Sant Llorenç d’Hortons. Aquella queixa, escrita en forma de carta als Reis, es va convertir en llavor d’una festa nova i singular. En una reunió convocada per l’Ajuntament, Ramon Moix va presentar la idea: crear una festa d’arrel popular que combinés música, dansa, bestiari i foc, amb una doble voluntat. D’una banda, oferir tallers on els joves poguessin aprendre, construir i expressar-se. De l’altra, donar forma a un espectacle de carrer que s’integrés a la Festa Major i obrís la participació a tot el poble. L’embranzida fou immediata. Des dels primers anys, el projecte va arrelar no només entre els més joves, sinó també entre veïns i veïnes de totes les edats, que hi van abocar entusiasme i talent. D’aquell embrió modest, amb pocs elements, el Terrazel ha crescut fins a convertir-se en una celebració d’identitat pròpia, que cada any suma noves escenes, nous balls i noves generacions.
La seva essència beu del lloc que l’ha vist créixer: un poble de vinyes i pagesia, però també situat a la frontera amb les comarques industrialitzades i urbanes de Barcelona. Aquesta condició l’ha fet especialment sensible als reptes mediambientals, a la transformació del paisatge i a la necessitat de defensar la sostenibilitat. Per això, el Terrazel és molt més que una festa: és una al·legoria viva sobre la relació entre l’ésser humà i la natura. Al cor d’aquest procés hi ha el Taller del Terrazel, veritable bressol creatiu. Primer a l’espai annex al Cafè de la Societat Cultural Hortoneneca i, des de 1996, a l’antic Sindicat Agrari, aquest espai ha estat l’escenari on s’han forjat personatges, vestuaris, ginys pirotècnics i melodies. Entre 1990 i 2000, sota la direcció artística d’Amadeu Ferré, es van anar donant vida a les primeres figures del bestiari i als principals quadres del ball. A més, el Taller de músics, amb Patón Soler al capdavant, va crear un univers sonor propi, teixit amb instruments tradicionals com la gralla, el tabal i l’acordió diatònic.
1990
Primera representació del Taller de l'espectacle
El 10 d’agost de 1990, és va celebrar la primera representació de l' anomenat Taller de l'espectacle. Presentava com a idea central, l'oposició entre la vida rural i la urbana, industrial i contaminant. Aquesta la van protagonitzar un gegant (Malaganya) i uns personatges dividits en dos bàndols: els malfactors (Llefres) i els defensors del medi ambient (Llambrants). Sant Llorenç adquiria per primera vegada acte festiu propi a la Festa Major.
Creació del Malaganya
El Malaganya és l'element de bestiari del Terrazel més antic i considerat el primer gegant. Inspirat en les carasses del bestiari tradicional amb tons verdosos, negres i daurats. La seva figura desafiant simbolitza la verticalitat urbana i el seu creixement desmesurat, amb totes les conseqüències fosques que comporta: la contaminació, la degradació del paisatge, l’especulació i la corrupció urbanística.
Creació dels Llefres
Els Llefres neixen del concepte "diable de foc" i encarnen la brutícia, el caos i la dissonància. Se li atorga el mot de llefre, que significa brut, llardós, impur, també golut i àvid.
1991
Creació dels Llambrants
Els Llambrants són uns personatges que representen el bàndol dels bons a l'espectacle i encarnen la força de la llum i la consciència cívica, la lluita per l’equilibri i l’esperança. Amb els seus cascs d’inspiració clàssica i les vestidures blaves, recorden a un heroi o guerrer de la mitología grega.
Creació del Llengot
Sota la supervisió de l'Amadeu Ferré, els joves talleristes van donar llum al Llengot, una criatura híbrida, a mig camí entre un gegant de foc i un drac. Mostra un aspecte ferotge i amenaçador que simbolitza la violència de la industrialització quan s’imposa sense fre sobre el medi ambient.
Creació de les primeres peces musicals per a l'espectacle
El vilafranquí Paton Soler va composar les dues primeres peces per a l'espectacle amb música electrònica: La Processó dels Llefres i els Tiroliros. Tanmateix el grup de tabals, que dirigia Soler, reforçava en viu algunes escenes.
1993
Creació de l'Unicorn
Els integrants de l'espectacle decideixen crear un nou element del bestiari per igualar la presència dels dos bàndols. Es dissenya una maqueta que dona vida a l'Unicorn, un quimèric cavall alat i amb cua de peix, és una criatura fantàstica que forma part del bestiari de foc i l’aliat indestructible dels Llambrants.
Creació del Sol i la Lluna
Es creen dos personatges emmascarats que representaven el Sol i la Lluna, figures amb una imatge dramàtica i teatral, de colors vius i lluminosos a l'estil dels Comediants i comú entre les companyies de teatre dels anys 70 i 80. Aquests personatges van tenir una vida molt breu dins del Terrazel, però van ser la premissa a la parella de gegants que vindria més endavant.
1994
Creació dels Follets
Es pensa en idear un personatge que pugui ser representat dins de l'espectacle pels infants i comptar amb la seva participació. D'aquesta iniciativa, sorgeixen els Follets, dotze dansaires que encarnen la dimensió més màgica i misteriosa de la natura, que apareixen a escena com si sortissin dels matolls del bosc.
Creació de la Mare Terra
Arran de la creació prèvia dels personatges del Sol i la Lluna, la idea va madurar per construir uns gegants de debò, que esdevinguessin el centre de l'espectacle. No hi havia dubte, la protagonista de la història havia de ser la Terra, el nostre petit i fràgil planeta on tot hi estem embarcats.
1995
Creació del Rei Sol
El gegants personifica el sol amb referències i inspiració grega, llueix una cuirassa decorada amb signes solars i corona el seu cap amb tres cavalls, evocació del carro d’Hèlios, el déu grec que guia la llum del dia. A la seva mà dreta, una torxa flamejant recorda el poder de la llum i el foc creador.
Creació dels Mesos de l'Any
Són els primers nans que es van realitzar al Terrazel juntament amb el Buscarrons. Els porten els Follets fins l'any 2010, que s'acaben convertint en dos grups diferenciats a causa del creixement del municipi i l'augment de participants. Acompanyen als Gegants i simbolitzen, un a un, el pas inexorable del temps i través dels seus rostres expressius, dels colors i dels elements que els adornen, el batec constant de les quatre estacions de l'any.
Creació del Buscarrons
S'incorpora el personatge del Buscarrons. El seu origen va ser accidental, ja que la inspiració d'algun tallerista va fer que un dels Mesos de l'Any sortís força voluminós i amb un aspecte "discrepant" de la resta. Lluny de desaparèixer, va renéixer amb una nova vida pròpia convertit-se, amb el pas dels anys, en un dels elements més icònics i imprescindibles del Terrazel.
La Festa adopta el nom de Terrazel
En els seus inicis la festa s'anomenava el "Taller de l'espectacle" i es presentava com a l'espectacle ecològic. El creixement del projecte en poc temps va ser significatiu, i va arribar el moment de pensar en un nom potent: Terrazel. Un mot que defineix l'amor o zel per la Terra.
Creació del primer guió escrit i estructurat del Terrazel
El Terrazel començava a ser una obra complexa i es crea el primer guió de l'espectacle: es van idear les prèvies dels Entremesos i el Carrer de Foc, també incorporava a l'espectacle un text inicial del poeta hortonenc Ricard Garcia i, al acabar, s’hi sumava el Correfoc.
1996
Creació de les Al·legories
Son el grup de capgrossos i està format per sis peces que representen la memòria col·lectiva i el patrimoni natural i cultural de Sant Llorenç d’Hortons i de la comarca. Són la Font de la Bassa Gran, el Molí de Vent, el Pi Pujol, la Masia, el Celler i el Gall del Penedès. S'incorporen als entremesos de l'espectacle i representen el paisatge del lloc on passa l'acció, Sant Llorenç d'Hortons, o si es vol, de qualsevol paisatge del món.
1997
Creació de la Gaia
A partir d’una representació del Terrazel al Parc de la Ciutadella de Barcelona, s’hi va afegir el personatge de Gaia, que tindrà un paper rellevant en el guió de l'espectacle. És la representació viva de l’esperit de la Terra. En el seu ball solemne i ple de força, aquesta ballarina, esdevé l’heroïna de les escenes d’acció de l’espectacle. La seva aparició en escena és un recordatori de la fragilitat i, alhora, de la resistència de la natura.
1998
Actuació del Terrazel a la Plaça del Rei de Barcelona
El Terrazel és convidat per l'Agrupació de Colles de Geganteres de Catalunya al Saló Tinell de Barcelona, a una exposició internacional sobre els gegants a Catalunya i a Valònia. Un gran desplegament logístic i organitzatiu per part de la direcció de l'espectacle i dels participants, van fer possible que el Terrazel es pogués representar dins del marc de "El Cercle de Goliat" a la Plaça del Rei de la ciutat comtal.
1999
Primera trobada de gegants i apadrinament del Sol i la Mare Terra
La colla de Gegants del Terrazel organitza de la primera trobada de gegants a Sant Llorenç d’Hortons, amb gegants vinguts d’arreu de Catalunya que es van aplegar en un acte carregat de germanor i emoció. Els gegants de Sant Joan Samora i de La Beguda Alta, nuclis del mateix terme municipal, van apadrinar solemnement el Rei Sol i la Mare Terra, donant als gegants del Terrazel la seva benvinguda més simbòlica i entranyable.
Participació en el Festival Dos Oceanos a Lisboa
El Llengot va viatjar, juntament amb altres peces de bestiari de foc de Catalunya, a la representació del Festival Dos Oceanos a l'antic recinte de l'Expo de Lisboa, una iniciativa organitzada per l'Agència de Turisme de Lisboa amb l'objectiu de premoure la cultura.
2004
Creació dels Arcans
Es presenta una novetat amb la incorporació dels personatges més recents del Terrazel. En l'aspecte narratiu, els Arcans simbolítzen la presència d'una humanitat primitiva que manté una relació màgica i respectuosa amb la naturalesa. Tanmateix, simbolitzen la humanitat en el seu camí evolutiu, amb les seves llums i ombres, amb la seva intel·ligència creadora i la seva naturalesa conflictiva.
2014
Redisseny del personatge i vestuari dels Arcans
Es presenta com a novetat el nou disseny i la nova imatge dels Arcans. El repte era reforçar el seu sentit dins del guió i la seva posada en escena, amb una nova proposta més humanitzada i figurativa. El seu naixement i la incorporació del ball de bastons, aconsegueix adoptar un llenguatge coreogràfic que combina el ritme, la força i la confrontació ritual.
2015
Representació del Teatrillo pel 25è Aniversari
L'espectacle ha fet variacions i modificacions en el seu guió al llarg de la seva trajectòria, i per celebrar el 25è Aniversari del Terrazel, s'afegeix de manera excepcional per a la representació de l'any 2015, una nova part en la que es presenten diversos personatges que intervenen a escena amb un diàleg amb un to humorístic a l'estil de la Commedia dell'Arte.
Presentació del nou vel de la Geganta, elaborat pel grup de Puntaires
El Terrazel fa un encàrrec molt especial i es decideix substituir el vel de la geganta, d'un teixit que simula un brodat, per una nova peça. Per a aquesta tasca es compta amb la col·laboració de les puntaires, que elaboren un nou disseny fet amb la tècnica de boixets, presentant un vel amb uns acabats fins i d'un valor incalculable.
2018
Primer gegantó del Penedès adaptat per a persones amb mobilitat reduïda
El capgròs del Molí de Vent, convertible en gegantó manasses, esdevingué pioner en el Penedès en convertir-se en el primer gegantó adaptat per a persones amb mobilitat reduïda en cadira de rodes, fita que el va consagrar com a símbol d’inclusió i compromís comunitari.
2020
Suspensió per primera vegada del Terrazel
A causa de la situació mundial i d'emergència amb la pandèmia de la Covid-19, per primera vegada el Terrazel es va suspendre. Tot i això, no ho va fer del tot i l'organització va enregistrar en vídeo el discurs del Buscarrons i el va retransmetre en streaming per YouTube de manera excepcional i especial.
2021
Creació d'Ophydia dins del quadre dels Arcans
Els Arcans es van veure enriquits amb la incorporació d’Ophydia, personatge que actua com a metàfora de la temptació que plana sobre l’ésser humà. Inspirada tant en la serp del pecat original com en el mite de la Poma de la Discòrdia, Ophydia és el detonant d’una disputa aparentment menor que acaba derivant en un enfrontament més gran, reflectint així la fragilitat de l’equilibri humà i el pes de les seves decisions.
S'instaura el color corporatiu de la Festa del Terrazel
El Terrazel es converteix en un element identificador de la Festa Major i del poble de Sant Llorenç, però fins ara no hi havia una manera clara i externa de fer evident aquesta unitat i pinya entorn a la festa, és per això que es posa a la venda la primera samarreta del color blau corporatiu, per cobrir aquesta mancança i permetre que el dia 10 d'agost tothom pugui vestir del mateix color i esdevenir un amb el Terrazel.
2023
Creació del Reglament de Règim Intern i Sorteig dels Balls
Es crea un reglament de règim intern amb l'objectiu de definir i donar uns criteris d’aplicació i d’execució que regiran els Balls, així com aclarir la seva aplicació o execució en cas de dubte. També es crea un sorteig obert a tots els participants per sortejar, seguint els criteris del mencionat reglament, en quin/s moment/s del dia 10 d'agost ballarà.
Creació de l'exposició anual "Els Elements de la Festa del Terrazel"
La comissió coordinadora del Terrazel és convidada, juntament amb l'Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons a La Casa de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Després d'aquesta visita institucional, es decideix aplicar la mateixa fórmula amb el Terrazel i exposar tots els elements durant els dies de Festa Major a La Sala de Sant Llorenç.
Música de la primera part de l'espectacle en directe
El protagonisme del so i la música, com és el toc de les gralles, els tabals, l'acordió, les guitarres i les referències de la música electrònica, han creat un segell propi en les musiques del Terrazel. En aquesta representació es presenta per primera vegada, en directe, la música que correspòn a la primera per de l'espectacle.
2024
Celebració del 25è Aniversari del Terrazel de Gegants
El dissabte 27 de juliol, se celebra el vint-i-cinquè Terrazel de Gegants, la trobada anual de gegants de Sant Llorenç d’Hortons. Amb motiu d’aquest aniversari, els gegants de Sant Joan Samora i La Beguda Alta, padrins del Sol i la Mare Terra des de l’any 1999, foren els convidats d’honor a la trobada gegantera.
2025
Creació dels logotíps de tots els Balls
Es creen uns logotíps per identificar a tots els Balls inspirats en el disseny original dels logotíps dels Gegants i del Terrazel, per tal de mantenir l'essència i la identitat pròpia que els ha caracteritzat durant tots aquests anys. Creats pel mateix autor que els anteriorment mencionats, l'hortonenc Jordi Albertí, aquests logotíps van ser presentats juntament amb la samarreta del 35è aniversari.
Celebració del 35è Aniversari del Terrazel
El dissabte 24 de maig de 2025 es va celebrar una diada per commemorar els trenta-cinc anys del Terrazel, des de la seva creació l'any 1990. Una diada amb actes i activitats relacionades amb el Terrazel i la cultura popular i amb la col·laboració d'entitats i negocis del municipi. La celebració va ser organitzada pel Terrazel i l'Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons.
Creació de dues noves Al·legories: el Pàmpol i la Riquilda
Amb motiu del 35è aniversari del Terrazel, el conjunt va créixer amb la incorporació del Pàmpol i la Riquilda. Aquestes noves creacions reflecteixen que, igual que el paisatge natural i cultural evoluciona amb el pas del temps, també el Terrazel es transforma i s’enriqueix, sumant nous personatges que mantenen viva la connexió entre festa, identitat i territori.
S'incorporen les espardenyes de set vetes a la Festa
Amb voluntat de reafirmar les arrels i la identitat popular, s'incorporen les espardenyes de set vetes com a part del vestuari dels Balls. Aquest calçat, tradicionalment vinculat a la cultura popular, simbolitza el lligam amb la terra i la continuïtat de les tradicions que donen sentit a la Festa.
