Els orígens
A ran d’una complanta redactada en forma de “carta als reis”, els joves de Sant Llorenç d’Hortons es queixaven de la falta d’iniciatives adreçades al jovent del poble. En una reunió convocada al gener de 1990 pel tinent d’alcalde Rafel Capdevila, Ramon Moix va presentar un projecte de festa popular amb elements festius d’arrel tradicional amb foc, música, bestiari, etc., amb dos objectius. El primer era organitzar tallers per a els joves, dirigits per tècnics específics per al disseny i realització dels diversos elements del projecte: personatges, bestiari, música, etc. El segon objectiu era incorporar aquesta festa popular als actes de Festa Major en forma d’espectacle de carrer oberta a la participació de tot el poble. La iniciativa va rebre el suport dels joves i també de persones de diverses edats. La festa va començar de manera embrionària amb pocs elements, tanmateix, a través dels anys, s’hi han anat incorporant nous balls, i noves escenes, amb la participació de vàries generacions. La posició geogràfica de Sant Llorenç d’Hortons, un poble d’arrels pageses i vitivinícola, fronterer amb les comarques més industrialitzades i urbanitzades de la gran metròpolis de Barcelona, i concernit pels problemes mediambientals, de model territorial, i sostenibilitat, va ser la causa que el Terrazel fos una festa sobre la defensa del medi ambient i del paisatge i la habitabilitat del món.
Un dels objectius fonamentals del Terrazel ha estat generar un àmbit d’activitats obertes a tothom que volgués implicar-se en el projecte, de manera especial els joves. El resultat ha estat els diversos tallers del Terrazel, o simplement el “taller”, nom amb el qual també es denomina l’espai físic que l’Ajuntament va dedicar a la realització de les activitats. Durant els primers anys, el Terrazel va ocupar l’espai annex al cafè de la Societat Cultural Hortoneneca, que actualment ocupa el Casal d’Avis. A partir de 1996, l’Ajuntament cedí l’edifici de l’antic Sindicat Agrari, al carrer Major 45. Entre els anys 1990-2000, la seva activitat principal va ser el disseny i construcció successiva dels personatges del Terrazel. Moltes persones hi van participat sota la direcció artística i tècnica del vilafranquí Amadeu Ferré i Mas. Altres activitats del Taller han estat el disseny de ginys pirotècnics, la confecció de tot l’elaborat vestuari dels diferents elements del Terrazel o l’anomenat Taller de músics del Terrazel, responsables de la composició dels temes musicals per als balls o l’espectacle, destacant els del cantautor Patón Soler, primer director musical del taller, i el treball amb instruments musicals d’arrel tradicional, especialment la gralla, el tabal i l’acordió diatònic.
Evolució de la Festa
Pocs mesos després de ser ideada, el 10 d’agost de 1990, és va celebrar la primera representació de l’espectacle. Sant Llorenç d’Hortons adquiria per primera vegada acte festiu de carrer propi a la Festa Major. El projecte es va anar realitzant durant els següents deu anys incorporant nous elements, escenes, músiques o artificis de foc. L’any 1995 adopta el nom Terrazel, és a dir, amor o zel per la terra.
Seguint el guió original, els components més primitius del Terrazel són el cor de Llefres i el Malaganya (1990), i els Llambrants i el Llengot (1991). Paton Soler va composar les primeres músiques electròniques per a l’espectacle, també al 1991. El bestiari de foc es va completar amb l’Unicorn (1993). L’any 1994 es va introduir l’acordió diatònic amb dos arranjaments de temes de Paton Soler, el Ball dels Follets, per al nou grup dels Follets, i el Vals de Gegants. Amadeu Ferré, director del Taller i primer director d’escena, va rebre l’encàrrec de construir els gegants, la Mare Terra (1994) i el Sol (1995). L’any 1995 es completa la parella de gegants i apareix una nova comparsa de nans infantils, els Mesos de l’Any. Per a acompanyar els balls que formaran el Entremesos es van constituir el primer grup de gralles i tabal, que interpretarien noves composicions com el Toc d'obertura, el Galanteig i el Ball dels Mesos. L’any 1996 s’hi va afegir un conjunt de sis capgrossos, les Al·legories.
El primer guió escrit i estructurat de l’espectacle és de 1995. El Terrazel començava a ser una obra complexa: es van idear les prèvies dels Entremesos i el Carrer de Foc; incorporava un text inicial del poeta hortonenc Ricard Garcia; neix el personatge del Buscarrons amb el seu clàssic discurs satíric i s’hi sumava el Correfoc. A partir d’una representació del Terrazel al Parc de la Ciutadella l’any 1997 s’hi va afegir el personatge de Gaia, amb vestuari d’Amadeu Farré, coreografia de Núria Soler, i música de Gerard Gual. La darrera incorporació destacable va se la dels Arcans (2004).
Altres fites que cal destacar son: el reconeixement del Terrazel com a Patrimoni Cultural Immaterial (2013), la suspensió, per primer vegada, del Terrazel per causa de la pandèmia de la Covid-19 (2020), la incorporació del personatge d'Ophydia dins del Ball dels Arcans (2021) o que per primera vegada, la música de la primera part de l'espectacle s'interpreta en viu (2023).
En els darrers anys, s'han introduit variacions en la posada en escena de l’espectacle. Des del Taller es van introduir millores com el casc del Llambrants i les ales del l’Unicorn (2000) o innovacions com l’encesa elèctrica de les maces. La prioritat del Terrazel ha estat sempre actualitzar i renovar l’espectacle, així que s’han fet millores amb el vestuari, amb el disseny d’il·luminació de l’espectacle, pirotècnia actualitzada, o inclús la incorporació d’efectes especial. El Terrazel ha fet dues actuacions extraordinàries a Barcelona, al Parc de la Ciutadella (1997) i a la Plaça del Rei (1998). Els bestiari ha actuat en diversos llocs: Barcelona, Lisboa, Agramunt, La Granada del Penedès, Moja i l’Hospitalet de Llobregat, entre d’altres. La Colla Gegantera ha actuat en multitud de trobades a moltes viles i ciutats de Catalunya i a l’Aragó.
