LA MÚSICA

Sobre la música del Terrazel: un espectacle ecològic d’arrel tradicional, popular i experimental.

La confluència dels dos estils musicals del Terrazel, el popular i l’electrònic, s’expliquen bàsicament per l’origen i evolució posterior de l’espectacle. Des de la seva primera representació al 1990, molt embrionària i encara amb pocs elements escènics, el Terrazel va iniciar-se amb música aliena. Enya, els Carmina Burana, i altres van formar la primera i molt provisional banda sonora. L’any següent un grup de tabals reforçava en viu algunes escenes. El vilafranquí Paton Soler que dirigia el taller de tabals va composar ja dues peces amb música electrònica: La Processó dels Llefres (1991) i Els Tiroliros (1991), però, tanmateix, també hi havia incorporacions foranies com Akhnaten de Philip Glass.

La música en viu apareix amb la creació de les diferents comparses, els Follets (1994), els gegants (1994-1995) i els grups de capgrossos, especialment els Mesos de l’Any (1995). Paral·lelament a això, al Terrazel es constitueixen grups musicals, d’acordió diatònic al 1994, i de gralles al 1995, que s’afegeixen als tabals. Així s’interpretaran els balls propis d’aquestes comparses, compostes per Paton Soler i/o músics del propi Terrazel, i configuraran el que es coneix com els Entremesos: Toc d’obertura (gralles), Vals de Gegants (acordió), Ball dels Mesos (gralles i tabal), El Galanteig (gralles i tabal) i el Ball dels Follets (acordió).

Dels Entremesos se’n va fer un versió enregistrada en un estudi de gravació, amb algunes incorporacions: el Roda que rodaràs (cançó amb veu) i el Ball de les Al·legories. El 1997 s’hi incorporarà la Dansa de Gaia, aquesta en una versió electrònica de Gerard Gual. Aquest conjunt de balls enregistrats formaran la primera part o primer acte de l’espectacle del Terrazel, que narrativament reprodueix l’ordre dels Entremesos amb les incorporacions esmentades.

ORIGEN TZ 11.jpeg

 

L’any 2014 s’enregistra una nova versió completament acústica i peces noves, sota la direcció de Jaume Aguza. Inclou versions dels Entremesos, de les incorporacions posteriors i un ball nou per una nova comparsa inspirada en els bastoners, el Ball dels Arcans. L’acordió diatònic o les gralles i tabal estan en la base dels nous arranjaments i, tanmateix, s’hi incorporen composicions per a guitarra o la cobla de tres quartans (flabiol i tamborí, sac de gemecs i tarota).

Tanmateix, amb posterioritat des del mateix taller del Terrazel o amb la intervenció de músics professionals com Rodrigo Líria, Josep Lluís Arguis, i darrerament Ander Pérez (2021), s’han anat succeint noves composicions musicals o versions dels temes més antics, sempre amb música electrònica i sempre lligada a la part primigènia de l’espectacle, la de la lluita dels Llefres i els Llambrants i el bestiari (Malaganya, Llengot i l’Unicorn).

Resumint: l’espectacle del Terrazel va quedar configurat en dues parts o actes diferents. La primera fonamentada en els Entremesos, basada en les figures i la música d’arrel tradicional. La iconografia del segon acte, amb bestiari de foc i una versió nostrada d’àngels i dimonis, és també d’arrel tradicional, però la música, sempre electrònica.

 

Aquesta explicació històrica de la música del Terrazel amb llenguatges tan diferents, a més a més, queda reforçat per un dels objectius fundacionals d’aquesta activitat: ser un camp d’experimentació dels balls i espectacles d’arrel tradicional catalans, que juntament amb l’altre objectiu (fet per i per a la gent del poble) el dota del seu caràcter eminentment popular.