Dues maneres d’entendre una mateixa festa
La música és un dels elements que defineixen la identitat del Terrazel. Des dels seus inicis, l’espectacle ha combinat dos llenguatges musicals aparentment diferents: la música d’arrel tradicional, interpretada en directe, i la música electrònica, vinculada principalment al bestiari de foc i a la segona part de l’espectacle. Aquesta confluència és fruit de la pròpia evolució del Terrazel. El que va començar l’any 1990 amb una banda sonora formada principalment per músiques alienes va anar desenvolupant, progressivament, un repertori propi i una estructura musical cada vegada més definida. La música del Terrazel ha estat, des del primer moment, un espai d’experimentació i creació al voltant dels balls i els espectacles d’arrel tradicional catalana, mantenint alhora un caràcter essencialment popular i participatiu.
Els primers sons del Terrazel
La primera representació del Terrazel, l’any 1990, encara era un espectacle molt embrionari i amb pocs elements escènics. En aquell moment, la música era principalment aliena a la festa i actuava com a banda sonora de les diferents escenes. Obres i composicions com Enya o els Carmina Burana, entre d’altres, van formar part d’aquesta primera banda sonora, encara provisional. L’any següent es va incorporar un grup de tabals, que va començar a reforçar musicalment algunes de les escenes en directe. Paral·lelament, el músic vilafranquí Paton Soler, vinculat al Taller de Tabals, va començar a crear les primeres composicions pròpies del Terrazel. L’any 1991 va compondre La Processó dels Llefres i els Tiroliros, dues peces de música electrònica que marcarien l’inici d’un dels dos grans llenguatges musicals de l’espectacle. En aquesta primera etapa encara convivien les composicions pròpies amb músiques externes, com Akhnaten, de Philip Glass.
L’arribada de la música en directe
La música pròpia i interpretada en directe va anar prenent protagonisme amb la creació dels diferents balls del Terrazel. L’any 1994 van aparèixer els Follets i els Gegants, i el 1995 es va incorporar la comparsa infantil dels Mesos de l’Any. Paral·lelament, es van crear nous grups de músics: l’any 1994, el grup d’acordió diatònic, i l’any 1995, el grup de gralles i tabal, que se sumava als tabals ja existents. A partir d’aquest moment, les músiques pròpies van començar a formar part de l’estructura de l’espectacle i a donar identitat als diferents balls. D’aquest procés en van néixer els Entremesos, amb peces com el Toc d’obertura, interpretat per gralles; el Vals dels Gegants, amb acordió diatònic; el Ball dels Mesos i el Galanteig, amb gralles i tabal, i el Ball dels Follets, amb acordió. Aquest repertori, compost per Paton Soler i posteriorment també per músics vinculats al mateix Terrazel, va anar configurant una part fonamental de la identitat sonora de la festa.
Els Entremesos i la creació d’un repertori propi
Els Entremesos van ser enregistrats en un estudi de gravació i es van convertir en la base musical del primer acte de l’espectacle. A l’enregistrament s’hi van incorporar també noves peces, com Roda que rodaràs, amb veu, i el Ball de les Al·legories. L’any 1997 s’hi va afegir la Dansa de Gaia, amb una versió de música electrònica composta per Gerard Gual. Aquest conjunt de balls i composicions va acabar configurant la primera part de l’espectacle del Terrazel, que manté narrativament l’ordre dels Entremesos i hi incorpora les peces que s’hi han anat afegint al llarg dels anys. D’aquesta manera, la música en directe i els instruments d’arrel tradicional van quedar estretament vinculats als personatges i balls que formen aquesta primera part de la festa. L’any 2014 es va enregistrar una nova versió del repertori, aquesta vegada completament acústica i sota la direcció de Jaume Aguza. L’enregistrament incorporava noves versions dels Entremesos i de les peces que s’hi havien anat afegint, així com una nova composició: el Ball dels Arcans, creat per a aquesta comparsa inspirada en els balls de bastoners. L’acordió diatònic, les gralles i el tabal continuaven sent la base del repertori, però els nous arranjaments van ampliar el paisatge sonor amb instruments com la guitarra i la cobla de tres quartans, formada pel flabiol i tamborí, el sac de gemecs i la tarota. L’any 2023, aquesta evolució va fer un pas més amb la interpretació en directe, per primera vegada, de tota la primera part de l’espectacle.
La música electrònica i la seva evolució
Paral·lelament al desenvolupament dels Entremesos, la música electrònica va continuar evolucionant com a element característic de l’altra gran part de l’espectacle. Des del mateix Taller del Terrazel i amb la participació de músics i professionals com Rodrigo Líria i Josep Lluís Arguis, es van crear noves composicions i diferents versions de temes anteriors. Aquest repertori es va mantenir especialment vinculat a la part més primigènia de l’espectacle: la lluita entre els Llefres i els Llambrants i l’aparició del bestiari de foc, amb el Malaganya, el Llengot i l’Unicorn. La música electrònica va esdevenir així l’element sonor que acompanya el foc, el moviment i el bestiari, en contrast amb el caràcter acústic i tradicional de la primera part. Durant l’aturada provocada per la pandèmia de la Covid-19, es va plantejar la necessitat d’actualitzar la música de la segona part de l’espectacle. Per a aquest projecte es va comptar amb Ander Pérez, compositor i productor musical, que va crear una nova banda sonora amb un so més actual i èpic, mantenint alhora elements i melodies que ja formaven part de la identitat del Terrazel, com els Tiroliros dels Llefres. Amb aquesta renovació, l’espectacle va consolidar la seva estructura musical actual, diferenciada en dues grans parts.
Dos llenguatges, una mateixa identitat
La primera part de l’espectacle es fonamenta en els Entremesos, els balls i els personatges vinculats a la tradició popular, amb una música construïda principalment a partir d’instruments d’arrel tradicional i interpretada en directe. La segona parteix del bestiari de foc i d’una iconografia inspirada en l’imaginari tradicional dels àngels i els dimonis. En aquest cas, el llenguatge musical és essencialment electrònic i està concebut per reforçar la força visual, el moviment i la intensitat del foc. Aquesta combinació de llenguatges no és una contradicció, sinó una de les característiques pròpies del Terrazel. La festa parteix de l’arrel tradicional, però no busca reproduir-la de manera estàtica: l’utilitza com a punt de partida per experimentar, crear i construir noves formes d’expressió. Aquesta voluntat ja formava part dels objectius fundacionals del projecte: crear un espai d’experimentació al voltant dels balls i els espectacles d’arrel tradicional catalana, fet des del poble i per al poble. És precisament aquesta combinació entre tradició, creació, participació i experimentació la que ha permès que, des de 1990, la música del Terrazel evolucioni sense perdre la seva identitat.