Terrazel

Programa

La festa del Terrazel s’inicia les 11h. de la nit del dia 10 d’agost, dins dels actes de la Festa Major de Sant Llorenç d’Hortons.

La festa es desenvolupa en quatre parts ben diferenciades:

Els entremesos, el carrer de foc, l’espectacle del Terrazel i el Correfocs.

1. Els entremesos: Les diverses comparses del Terrazel, que al matí han ballat  a la sortida de l’ofici religiós, en honor a sant Llorenç, diaca i màrtir, patró del poble, ballen davant de l’Ajuntament. Cada entremès té música pròpia i les coreografies són de la vilafranquina Neus Fransí.

  • L’Obertura, tema instrumental d’obertura dels actes del Terrazel, per a gralles del compositor vilafranquí Paton Soler i del taller de músics del Terrazel (1995).
  • El Vals del Gegants,el Sol i la Mare terra ballen untema per a acordió diatònic i violí de Paton Soler, amb arranjaments de Cati Plana de Vanessa Carreras (1994)
  • El Ball dels Mesos o Ball de Nans, tema per a gralles i tabal delTaller de músics del Terrazel (1995)
  • El Galanteig, tema per a gralles i tabal del Taller de músics del Terrazel, arranjaments de Cati Plana i Vanessa Carreras (1995).
  • Ball dels Follets, tema per a acordió diatònic i violí de Paton Soler (1994)

2. El carrer de Foc: Després d’un toc de tabals, al carrer Major s’encenen sortidors, cascades de foc i traques. D’entre el fum comencen a aparèixer els Llefres i el Llambrants que formen enfrontats a banda i banda del carrer, mentre tots els elements del entremesos, amb públic, enfila carrer amunt, entre el fum de la pólvora, per accedir a la plaça del Terrazel.

3. L’espectacle: Es representa a la plaça del Terrazel i està estructurat en dos actes sense pauses, en el qual participen en la seva realització més d’un centenar de persones.

El primer acte representa la manifestació de la natura i cosmos i els astres, l’aparició de la vida terrestre i de la humanitat. La representació pren la forma d’una suite teatral basada en l’ordre dels balls d’entremesos i la seva música tradicional. De la Mare Terra, apareix Gaia, el personatge que representa l’esperit de la Terra. Durant la seva dansa ens mostra els seu talismà, un cargol de mar, símbol del seu poder vivificador. En les següents escenes, la humanitat primigènia apareix, intel·ligent i, ensems, conflictiva, com mostren els seus bastons. Són el Arcans. La seguiran les Al·legories del Paisatge, és a dir les cases, els conreus, i en definitiva les primeres petges humanes sobre la natura.

El segon acte s’inicia amb la irrupció del Buscarrons, aquest cínic personatge que, després del seu discurs satíric provoca el desastre: un incendi. La seva irresponsabilitat desferma totes les forces del mal una darrera l’altra. L’equilibri entre l’home i la natura és trenca amb la irrupció dels Llefres, encapçalats pel seu líder, el Llefrot, el monstre Malaganya i el temible drac Llengot. Tothom fuig, tot desapareix, i els malvats s’abraonen sobre Gaia i s’apropien del seu talismà.

Davant del domini dels personatges malèvols, el Buscarrons, penedit, dóna un cop de mà a Gaia i fa que es pugui escapolir dels seus captors. Gaia recupera el talismà i crida a les forces amigues. Les forces de la natura, encarnades en l’Unicorn d’una primera tacada no basten; caldrà que un lluminós exèrcit, els Llambrants, disciplinats però al límit de les seves forces, aconsegueixin la victòria. Vençut el mal, tots els personatges retornen a l’escena final, en una apoteosi entorn Gaia, que culmina en un castell de focs.

4. Correfoc. Acabat l’espectacle el bestiari i altres personatges de foc participen en un correfocs pels carrers del nucli antic del poble.