Una festa nascuda de la iniciativa del jovent
Els orígens del Terrazel es remunten al gener de 1990, arran d’una «carta als Reis» en què els joves de Sant Llorenç d’Hortons expressaven la seva preocupació per la manca d’iniciatives adreçades al jovent del poble. En una reunió convocada aquell mateix mes pel tinent d’alcalde Rafel Capdevila, Ramon Moix va presentar el projecte d’una nova festa popular basada en elements festius d’arrel tradicional, amb música, foc, bestiari i participació ciutadana. El projecte naixia amb dos objectius principals. D’una banda, crear un espai de participació i aprenentatge per als joves, a través de tallers dirigits per tècnics especialitzats en el disseny i la construcció dels diferents elements de la festa: personatges, bestiari, música, vestuari i pirotècnia. De l’altra, incorporar aquesta iniciativa a la Festa Major en forma d’un espectacle de carrer obert a la participació de tot el poble. La proposta va rebre ràpidament el suport dels joves i de persones de diferents edats. El que va començar com una iniciativa encara embrionària, amb pocs personatges i elements, es va anar transformant amb els anys en un projecte col·lectiu en constant evolució, amb noves escenes, balls, músiques i generacions de participants.
El Taller: l’espai on neix el Terrazel
Un dels objectius fonamentals del projecte era generar un espai obert a tothom qui volgués implicar-se en la seva construcció, especialment el jovent. Així van néixer els tallers del Terrazel, coneguts també simplement com «el Taller». Durant els primers anys, les activitats es van desenvolupar en un espai annex al cafè de la Societat Cultural Hortoneneca, actualment ocupat pel Casal d’Avis. L’any 1996, l’Ajuntament va cedir a la iniciativa l’edifici de l’antic Sindicat Agrari, al carrer Major, 45, que es convertiria en l’espai de referència per a la creació i el manteniment dels elements del Terrazel. Entre 1990 i 2000, una de les principals activitats del Taller va ser el disseny i la construcció dels diferents personatges de la festa, sota la direcció artística i tècnica del vilafranquí Amadeu Ferré i Mas, amb la participació de nombroses persones del poble. El Taller també va assumir altres àmbits de treball, com el disseny d’elements pirotècnics i la confecció del vestuari dels personatges. Paral·lelament, es va crear el Taller de Músics del Terrazel, dedicat a la composició i adaptació de les músiques dels balls i de l’espectacle. En aquest àmbit va tenir un paper destacat el cantautor Paton Soler, primer director del taller musical, així com el treball amb instruments d’arrel tradicional, especialment la gralla, el tabal i l’acordió diatònic. Amb el pas dels anys, l’aprenentatge i l’assaig de les diferents seccions musicals, juntament amb la construcció, el manteniment i la renovació dels elements de la festa, han continuat formant part de l’activitat del Taller.
El naixement del Terrazel
Pocs mesos després de la seva concepció, el 10 d’agost de 1990, el projecte es va presentar per primera vegada durant la Festa Major de Sant Llorenç d’Hortons. Aquella primera representació va significar el naixement d’un acte festiu de carrer propi dins la Festa Major. El projecte es va anar desenvolupant durant els anys següents amb la incorporació progressiva de nous personatges, escenes, músiques i elements de foc. L’any 1995, la festa va adoptar el nom de Terrazel, entès com a expressió d’amor o zel per la terra. La ubicació de Sant Llorenç d’Hortons, un municipi d’arrels pageses i vitivinícoles situat entre el món rural i les zones més industrialitzades i urbanitzades de l’àrea metropolitana de Barcelona, va contribuir a definir la temàtica de la festa. Les transformacions del territori, els problemes mediambientals i la necessitat de preservar l’entorn i garantir-ne la sostenibilitat es van convertir en el fil conductor del projecte. Així, el Terrazel va anar prenent forma com un espectacle de carrer que, a través del foc, la música, la dansa i els seus personatges, planteja una reflexió sobre la relació entre les persones, el territori i el medi ambient.
Els primers personatges i la consolidació de l’espectacle
Els primers elements del Terrazel van aparèixer ja l’any 1990, amb el cor de Llefres i el Malaganya. L’any 1991 s’hi van incorporar els Llambrants i el Llengot, mentre que Paton Soler va començar a crear les primeres músiques electròniques específicament per a l’espectacle. L’any 1993 va arribar l’Unicorn, que completava el primer bestiari de foc. El 1994 es va introduir l’acordió diatònic, amb dos arranjaments de temes de Paton Soler: el Ball dels Follets, creat per al nou grup dels Follets, i el Vals dels Gegants. Aquell mateix any, Amadeu Ferré va rebre l’encàrrec de construir la Mare Terra, a la qual s’afegiria l’any següent el Rei Sol, completant la parella de gegants del Terrazel. El 1995 també va néixer la comparsa infantil dels Mesos de l’Any i es va constituir el primer grup de grallers i tabalers, que va començar a interpretar noves composicions vinculades als entremesos, com l’Obertura, el Galanteig i el Ball dels Mesos. L’any 1996 s’hi van incorporar les Al·legories, un conjunt de sis capgrossos que ampliava el seguici de la festa.
Una festa que pren forma
El primer guió escrit i estructurat de l’espectacle data de 1995. A partir d’aquest moment, el Terrazel va començar a adquirir una estructura cada vegada més definida i complexa. Es van idear les prèvies dels Entremesos, el Carrer de Foc i el Correfoc, es va incorporar un text inicial del poeta hortonenc Ricard Garcia i va néixer el personatge del Buscarrons, protagonista del tradicional discurs satíric de la festa. El Terrazel va començar també a traspassar els límits de Sant Llorenç d’Hortons. L’espectacle es va presentar en dues ocasions a Barcelona: al Parc de la Ciutadella, l’any 1997, i a la Plaça del Rei, l’any 1998. La representació del Parc de la Ciutadella va propiciar la incorporació de Gaia, amb vestuari d’Amadeu Ferré, coreografia de Núria Soler i música de Gerard Gual. La darrera gran incorporació d’aquesta primera etapa va ser la dels Arcans, l’any 2004. Posteriorment, l’espectacle va continuar evolucionant amb modificacions en la posada en escena, noves músiques i diferents millores tècniques i artístiques. Des del Taller es van impulsar també diverses innovacions, com les noves estructures dels cascs dels Llambrants i les ales de l’Unicorn, incorporades l’any 2000, o sistemes com l’encesa elèctrica de les maces.
Una festa construïda entre generacions
Des de la seva primera representació l’any 1990, el Terrazel ha evolucionat sense perdre l’essència del projecte original: una festa popular creada des del poble i oberta a la participació de tothom. El que va començar com una iniciativa adreçada especialment al jovent s’ha convertit en un projecte col·lectiu que ha anat passant de generació en generació. Personatges, músiques, danses, foc i escenes s’han anat incorporant i transformant al llarg dels anys, gràcies al treball de moltes persones vinculades al Taller i a la festa. Aquesta capacitat de créixer i evolucionar mantenint els seus principis fundacionals és una de les característiques que defineixen el Terrazel: una festa nascuda l’any 1990 que continua construint-se, any rere any, amb la participació del poble.