​El Terrazel va néixer l’any 1990 d’una veu col·lectiva que reclamava més vida i protagonisme per al jovent de Sant Llorenç d’Hortons. Aquella queixa, escrita en forma de carta als Reis, es va convertir en llavor d’una festa nova i singular. En una reunió convocada per l’Ajuntament, Ramon Moix va presentar la idea: crear una festa d’arrel popular que combinés música, dansa, bestiari i foc, amb una doble voluntat. D’una banda, oferir tallers on els joves poguessin aprendre, construir i expressar-se. De l’altra, donar forma a un espectacle de carrer que s’integrés a la Festa Major i obrís la participació a tot el poble. L’embranzida fou immediata. Des dels primers anys, el projecte va arrelar no només entre els més joves, sinó també entre veïns i veïnes de totes les edats, que hi van abocar entusiasme i talent. D’aquell embrió modest, amb pocs elements, el Terrazel ha crescut fins a convertir-se en una celebració d’identitat pròpia, que cada any suma noves escenes, nous balls i noves generacions.

​

La seva essència beu del lloc que l’ha vist créixer: un poble de vinyes i pagesia, però també situat a la frontera amb les comarques industrialitzades i urbanes de Barcelona. Aquesta condició l’ha fet especialment sensible als reptes mediambientals, a la transformació del paisatge i a la necessitat de defensar la sostenibilitat. Per això, el Terrazel és molt més que una festa: és una al·legoria viva sobre la relació entre l’ésser humà i la natura. Al cor d’aquest procés hi ha el Taller del Terrazel, veritable bressol creatiu. Primer a l’espai annex al Cafè de la Societat Cultural Hortoneneca i, des de 1996, a l’antic Sindicat Agrari, aquest espai ha estat l’escenari on s’han forjat personatges, vestuaris, ginys pirotècnics i melodies. Entre 1990 i 2000, sota la direcció artística d’Amadeu Ferré, es van anar donant vida a les primeres figures del bestiari i als principals quadres del ball. A més, el Taller de músics, amb Patón Soler al capdavant, va crear un univers sonor propi, teixit amb instruments tradicionals com la gralla, el tabal i l’acordió diatònic.

​

​