El Terrazel

PERSONATGES

el rei sol

Gegant tradicional antropomòrfic que simbolitza el Sol. Llueix una cuirassa amb símbols solars i està coronat per tres cavalls que representen el carro d’Hèlios, mentre a la mà dreta sosté una torxa. El gegant i la seva parella La Mare Terra, són els protagonistes de la representació d’El Terrazel. L’astre Rei viu una deliciosa i fecunda història d’amor amb la delicada Terra.

 El Sol va ser dissenyat i construït per Amadeu Ferré, a Vilafranca del Penedès l’any 1995, se’n va fet una rèplica l’any 2010. Pesa 47 kg. i fa 4 metres d’alçada.

 La parella de gegants te dos balls propis: Vals del Gegants, una peça per a acordió diatònic i violí de Paton Soler, amb arranjaments de Cati Plana de Vanessa Carreras (1994) i El Galanteig, tema per a gralles i tabal del Taller de músics d’El Terrazel. Arranjaments de Cati Plana i Vanessa Carreras (1995).

la mare terra

Geganta que representa el nostre planeta. El vestit del Planeta Blau és d’aquest mateix color, on es poden veure representacions dels planetes i constel·lacions que l’envolten. Sosté a la mà una esfera terrestre, i del seu ventre arranca un Cor de l’Abundància, altrament dit de la Fortuna, representant els dons naturals que ella dóna. Parella del Sol i protagonista de El Terrazel, la Mare Terra volta i dansa per l’espai i, de resultes de la història d’amor amb el Sol, donarà fruit abundosos en forma de diferents personatges.

La geganta va ser construïda al taller d’Amadeu Farré, a Vilafranca del Penedès, l’any 1994.

La parella de gegants te dos balls propis: Vals del Gegants, una peça per a acordió diatònic i violí de Paton Soler, amb arranjaments de Cati Plana de Vanessa Carreras (1994) i El Galanteig, tema per a gralles i tabal del Taller de músics d’El Terrazel. Arranjaments de Cati Plana i Vanessa Carreras (1995).

els mesos de l'any

Són dotze nans infantils, un per cada mes de l’any, que representen el cicle anual del temps. La sèrie de personatges comença amb els tres mesos de primavera, joves i ufanosos, pintats de tonalitats verdes i ornamentats sobretot amb flors. Els de l’estiu, que presenten tons rogencs o càlids i aspecte femení, mostren les fruites pròpies de cada mes. Els de la tardor representen la verema i d’altres, ocres o groguencs com la natura que es marceix, porten els fruits del temps. Com a final de cicle, els nans de l’hivern tenen tonalitats blaves i aspecte envellit, però el Febrer ja mostra la flor de l’ametller.

Cada nan és disseny i creació d’un artista-tallerista diferent. Les peces es van realitzar al Taller del Terrazel l’any 1995 sota la direcció d’Amadeu Ferré, i van ser el resultat d’un projecte finançat per subscripció popular de particulars i empreses del municipi de Sant Llorenç d’Hortons.

gaia

És un personatge singular, l’alter ego de La Mare Terra, és la representació del seu esperit: la vida. Aquesta ballarina és l’heroïna de les escenes d’acció de l’espectacle d’El Terrazel. Custodia el talismà de la vida que té forma de cargol de mar lluminós.

Creada l’any 1997, en motiu d’una representació extraordinària d’El Terrazel al Parc de la Ciutadella de Barcelona. El vestuari és disseny d’Amadeu Farré. La coreografia, inicialment de Núria Soler, ha anat variant amb els anys.

els follets

Conjunt de dotze dansaires infantils que representen els follets del bosc i la dimensió màgica de la natura. El vestuari va ser dissenyat per Amadeu Ferré.

El quadre de follets té una dansa pròpia, el Ball dels Follets, composició de Paton Soler, per a acordió diatònic i violí. Aquest, s’incorpora a l’espectacle l’any 1995.

els arcans

És un ball integrat per un conjunt de vuit personatges de foc, representen la humanitat en la seva evolució. Estan inspirats en el Ball de Bastons. La màscara és una versió en làtex d’un cap de terracota, l’Home d’Idàlion, de la cultura arcaica xipriota. Els vestits són disseny d’Amadeu Farré. Son els personatges més recents d’El Terrazel.

les al·legories del paisatge

Conjunt de sis cap-grossos que representen indrets concrets o paratges emblemàtics de sant Llorenç d’Hortons o de la comarca. Són la Font de la Bassa Gran, el Molí de Vent, el Pi Pujol, la Masia amb el massís de Montserrat al fons, la Vinya i el Celler, i el Gall de Penedès.

Cada peça va ser dissenyada i creada per un artista-tallerista diferent. Tots els cap-grossos es van realitzar al Taller de El Terrazel l’any 1996 sota la direcció d’Amadeu Ferré. El conjunt és el resultat d’un projecte finançat per subscripció popular de particulars i empreses del municipi de Sant Llorenç d’Hortons.

Els cap-grossos són convertibles en gegantons manasses. L’any 2018, el Molí de Vent es va convertir en el primer gegantó del Penedès adaptat per a persones amb discapacitat en cadira de rodes.

el buscarrons

Personatge burlesc encarnat per un cap-gros egoista, indiferent i sarcàstic davant els problemes, és qui inicia el conflicte de l’espectacle. El Buscarrons representa l’actitud contradictòria dels humans en relació a la natura. Pronuncia un discurs satíric durant la representació d’El Terrazel. El Buscarrons, és un personatge poca-solta i provocador que cada any, en ple Terrazel fa un “elogi” sorneguer dels disbarats més grans que s’han produït al municipi o arreu, sobretot en matèria mediambiental, fent propostes del tot estrambòtiques.

El nom de Buscarrons és basa en diferents termes, el busca-raons que és qui busca brega o també buscaró o bosqueró significa bosquet. A Sant Llorenç d’Hortons existeix el Torrent dels Buscarons, el bosc annex del qual va ser devastat per un incendi, a pocs metres del qual, a finals del segle XX, durant anys hi va haver una indústria DEMIMESA, ja clausurada, dedicada al desballestament de bateries automòbil sense cap garantia mediambiental, i una mica més enllà la indústria LUDESA hi va abocar, 120 mil tones d’olis cremats en unes basses excavades al terra. Com no s’havia d’anomenar sinó el Buscarrons?

Va ser construït al Taller del Terrazel l’any 1995.

el llefrot

El cap del Llefres, El Llefrot, congria les forces del mal, i disputa a Gaia la possessió del corn de la vida.

Creat i dissenyat el 1990 pel Taller del Terrazel, dirigit per Amadeu Ferré.

el malaganya

Peça del bestiari de foc d’El Terrazel. Gegant de foc, inspirat en les carasses del bestiari tradicional. Simbolitza la verticalitat urbana, la seva expansió sense aturador i les seves conseqüències negatives, com la contaminació, la degradació del paisatge, l’especulació i la corrupció urbanística.

Construït al Taller de El Terrazel l’any 1990, té un pes de 58 kg i una alçada de 325 cm.

els llefres

Cor de tretze personatges de foc. Porten màscares vestits de tons ocres i maces de foc. Els seu nom significa brut, llardós.

Creats i dissenyats el 1990 pel Taller del Terrazel, dirigit per Amadeu Ferré.

l'unicorn

Peça del bestiari d’El Terrazel. És un cavall alat amb cua de peix, aliat dels Llambrants. Representa el quatre elements fonamentals de la naturalesa: la terra, l’aigua, l’aire i el foc.

Construït al 1993 al Taller del Terrazel. Fa 257 cm d’alçada màxima i 272 de llargada, i pesa 69 Kg. L’any 2000 es van reformar les ales.

el gran llambrant

El cap dels Llambrants, congria les forces de la natura, i disputa al Llefrot la possessió del corn de la vida per tornar-lo a Gaia. Màxima representació del seu significat: clar, lluminós i/o resplendent.

Creat i dissenyat el 1991 pel Taller del Terrazel, dirigit per Amadeu Ferré. El casc va ser creat l’any 2000.

els llambrants

Cor de vuit personatges de foc, amb cascs d’inspiració clàssica, vestits blaus i cuirasses decorades amb mandales, representen la consciència cívica i ecològica. Donen rèplica als Llefres. El seu nom significa clar, lluminós o resplendent.

Creats i dissenyats el 1991 pel Taller del Terrazel, dirigit per Amadeu Ferré. El casc va ser creat l’any 2000.