Terrazel

El naixement

 A ran d’una complanta redactada en forma de “carta al reis”, els joves de Sant Llorenç d’Hortons es queixaven de la falta d’iniciatives adreçades al jovent del poble. En una reunió convocada al gener de 1990 pel tinent d’alcalde Rafel Capdevila, Ramon Moix va presentar un projecte de festa popular amb d’elements festius d’arrel tradicional amb foc, música, bestiari, etc., amb dos objectius. El primer era organitzar tallers per a els joves, dirigits per tècnics específics per al disseny i realització dels diversos elements del projectes: personatges, bestiari, música, etc. El segon objectiu era incorporar aquesta festa popular al actes Festa Major en forma d’espectacle de carrer oberta a la participació de tot el poble. La iniciativa va rebre el suport dels joves i també de persones de diverses edats. La festa va començar de manera embrionària amb pocs personatges i elements, tanmateix, través dels anys, s’hi han anat incorporant nous balls, i noves escenes, amb la participació de vàries generacions.

La posició geogràfica de Sant Llorenç d’Hortons, un poble d’arrels pageses i vitivinícola, fronterer amb les comarques més industrialitzades i urbanitzades de la gran metròpolis de Barcelona, i concernit pels problemes mediambientals, de model territorial, i sostenibilitat, va ser la causa que el Terrazel fos una espectacle sobre la defensa del medi ambient i del paisatge i la habitabilitat del món.

Els primers tallers  

Un dels objectius fonamentals del Terrazel ha estat generar un àmbit d’activitats obertes a tothom que volgués implicar-se en el projecte, de manera especial els joves. El resultat ha estat els diversos tallers del Terrazel, o simplement el “taller”, nom amb el qual també es denomina l’espai físic que l’ajuntament va dedicar a la realització de les activitats. Durant els primers anys el Terrazel va ocupar l’espai annex al cafè de la Societat Cultural Hortoneneca, que actualment ocupa del Casal d’Avis. A partir de 1996, l’ajuntament cedí l’edifici de l’antic Sindicat Agrari, al carrer Major 45. Entre els anys 1990-2000, la seva activitat principal va ser el disseny i construcció successiva dels personatges de El Terrazel. Moltes persones hi ha participat sota la direcció artística i tècnica del vilafranquí d’Amadeu Ferré i Mas ( http://www.clap-realitzacions.com/amadeuferre/index.php?idioma=ct ). Altres activitats del Taller han estat el disseny de ginys pirotècnics i la confecció de tot l’elaborat vestuari dels personatges de El Terrazel.

Un altre àmbit d’activitats, l’anomenat Taller de músics de El Terrazel, ha estat la composició de temes musicals per als balls o l’espectacle, destacant els del cantautor Paton Soler, primer director del taller musical, i el treball amb instruments musicals d’arrel tradicional, especialment la gralla, el tabal i l’acordió diatònic.

L’aprenentatge i assaig de les diverses seccions de músics, i també el continu manteniment i reforma dels elements i personatges de l’espectacle, continuen sent l’activitat principal del Taller.

L’evolució de la Festa

 Pocs mesos després de ser ideada, el 10 d’agost de 1990, és va celebrar la primera representació de l’espectacle. Sant Llorenç d’Hortons adquiria per primera vegada acte festiu de carrer propi a la Festa Major. El projecte es va anar realitzant durant els següents deu anys incorporant nous elements, escenes, músiques o artificis de foc. L’any 1995 adopta el nom de El Terrazel, és a dir amor o zel per la terra.

Seguint el guió original, els components més primitius de El Terrazel són el cor de Llefres i el Malaganya (1990), i els Llambrants i el Llengot (1991). Paton Soler va composar les primeres músiques electròniques per a l’espectacle el 1991. Després el bestiari de foc es va completar amb l’Unicorn (1993).

L’any 1994 es va introduir l’acordió diatònic amb dos arranjaments de temes de Paton Soler, el Ball dels follets, per al nou grup dels Follets, i el Vals de Gegants. Amadeu Ferré, director del Taller i primer director d’escena, va rebre l’encàrrec de construir els gegants La Mare Terra (1994) i El Sol (1995).

L’any 1995 es completa la parella de gegants i apareix una nova comparsa de nans infantils, els Mesos de l’Any. Per a acompanyar els balls que formaran el entremesos es van constituir el primer grup de gralles i tabal, que interpretarien noves composicions com L’Obertura, El Galanteig i el Ball dels Mesos de l’Any. L’any 1996 s’hi va afegir un conjunt de sis cap-grossos, les Al·legories del Paisatge.

El primer guió escrit i estructurat de l’espectacle és de 1995. El Terrazel començava a ser una obra complexa: es van idear les prèvies dels Entremesos i el Carrer de Foc; incorporava un text inicial del poeta hortonenc Ricard Garcia; naixia el personatge del Buscarrons amb el seu clàssic discurs satíric; s’hi sumava el Corre-foc.

A partir d’una representació del Terrazel al Parc de la Ciutadella l’any 1997 s’hi va afegir el personatge de Gaia, amb vestuari d’Amadeu Farré, coreografia de Núria Soler, i música de Gerard Gual.

En anys successius, es van introduir variacions en la posada en escena de l’espectacle i una nova música de José Luís Arguis. Des del Taller es van introduir millores com el casc del Llambrants i les ales del l’Unicorn (2000), o innovacions com l’encesa elèctrica de les maces. La darrera incorporació destacable va se la dels Arcans (2004).

Sortides

Cada any des de 1990, El Terrazel se celebra la nit del 10 d’agost, dia de sant Llorenç, patró del poble, constituint un dels actes centrals de la Festa Major de sant Llorenç d’Hortons. Les comparses de El Terrazel també participen al seguici matinal del dia de la Festa Major després de l’ofici, i a la cercavila de la tarda. El Terrazel ha fet dues actuacions extraordinàries a Barcelona, al Parc de la Ciutadella (1997) i a la plaça del Rei (1998). Els bestiari ha actuat en diversos llocs. Barcelona, Lisboa, Agramunt, La Granada del Penedès, Moja i l’Hospitalet de Llobregat. La Colla Gegantera ha actuat en multitud de trobades a moltes viles i ciutats de Catalunya, a l’Aragó.

Organització del Terrazel.

El Terrazel és una activitat d’iniciativa i titularitat municipal. L’organització dels actes de Terrazel va a càrrec de persones de totes les edats del poble. Una comissió formada pels coordinadors, caps de colla, i monitors dels diversos tallers, seccions i balls, s’encarrega del funcionament de totes les activitats i de la gestió econòmica general. El Terrazel està representat jurídica i administrativament per l’Associació d’Amics del Terrazel (2017), formada per membres de la comissió coordinadora.

Seccions: El Terrazel s’estructura en diverses seccions.

  • Taller del Terrazel. Té cura de l’organització de l’espectacle del Terrazel i dels balls del entremesos. És responsable del taller de confecció de vestuari, del taller de construcció i restauració dels personatges i bestiari, i també del tallers de música (acordió i violí, gralles i tabals). Cada taller o ball té un responsable o monitor/a.
  • Colla Gegantera del Terrazel. Formada pels geganters, grallers i tabalers té cura de l’organització de la trobada anual de gegants de Sant Llorenç d’Hortons, i també de les sortides i actuacions a altres ciutats i viles durant l’any. Els seus gegants són La Mare Terra i el Sol, també són portants del Bestiari de Foc i les Al·legories del Paisatge, quan es converteixen en gegantons. Un d’ells, el Molí de Vent, va ser adaptat per a un portador amb discapacitat en cadira de rodes (2018). La responsabilitat de la secció correspon un/a cap de colla i un/a coordinador/a de sortides. Els grallers i tabalers tenen, respectivament, cap de colla.
  • Ball de Diables del Terrazel. Els diables del Terrazel organitzen el correfocs de Festa Major, i també la seva pròpia diada, el Sanglinari. Participen en diverses trobades d’intercanvi a altres pobles i ciutats. Des de 2009 organitzen la foguera de Sant Joan, amb el foc provinent de la Flama del Canigó. Una junta de diables dirigeix la secció.
  • Ball de Bastons del Terrazel. Els bastoners del Terrazel organitzen el seu propi taller d’aprenentatge del ball de bastons, infantil i per adults. Participen al ball d’entremesos del matí del dia 10, a les cercaviles del poble, i en sortides d’intercanvi. Els bastoners tenen un cap de colla.